PERE HERNÀNDEZ «HEM ACOMPANYAT DES DEL PRIMER MOMENT AL PÀDEL CATALÀ EN AQUESTA TRAVESSA»

El president de la Federació Catalana de Pàdel, Pere Hernàndez, ha tancat el cicle d’entrevistes realitzades al canal d’Instagram de la FCdP. El màxim responsable del pàdel català fa un repàs de l’actualitat del que han estat aquests mesos i també reflexiona del que vindrà a partir del mes de setembre.

1.- Com s’ha viscut des de la Federació Catalana de Pàdel la situació des de que el passat divendres 13 de març es va decretar l’estat d’alarma fins que fa escasses setmanes el Circuit Català Absolut i de Menors va tornar a arrencar?

S’ha viscut com des de qualsevol altre àmbit personal i institucional, amb incertesa, amb poc marge de maniobra per la immediatesa  i contundència de les disposicions governamentals, i amb preocupació per la salut de la població i la “salut” de les entitats esportives i del sector esportiu en general.

2.- Una situació extraordinària que de la nit al dia va obligar a paralitzar qualsevol activitat esportiva i per la que no hi havia manual per consultar. Durant aquests mesos quina creu que ha estat la clau per aconseguir, per exemple, que el pàdel deixés de jugar-se 1×1 a poder disputar-se en la seva modalitat de 2×2?

El pàdel 1×1 era la única via segura de pràctica inicial quan es va anar avançant en el desconfinament, però és evident que l’1×1 és molt limitant, tan pels jugadors com per la viabilitat dels clubs.

Els factors per passar al 2×2 van ser, en primer lloc, la favorable evolució de la pandèmia, i en segon lloc la pressió per part de les institucions com les Secretaries Generals d’Esports autonòmiques, també l’UFEC en el nostre cas, les federacions autonòmiques, els clubs, els jugadors, les associacions d’entitats, és a dir, tot el sector del pàdel. Va arribar un moment en que veiem il·lògic que no es pogués jugar 2×2.

3.- Quin paper per aconseguir tornar a la ‘normalitat esportiva del pàdel’ han jugat la Secretaria General de l’Esport i la UFEC? Han estat sempre en permanent contacte?

Un paper decisiu, d’informació, d’acompanyament i de suport absolut a l’esport català, en aquest cas també al pàdel. Manteníem reunions telemàtiques sovint entre les federacions catalanes, l’UFEC i la SGEAF  per plantejar i acordar criteris i acords conjunts. Era, i encara és, una qüestió de supervivència de l’esport català, que calia tractar de manera conjunta i coordinada.

4.- El BOE durant aquelles famoses setmanes en que apareixia tots els diumenges té la sensació que va crear més maldecaps que altra cosa?

La situació era d’una enorme complexitat, difícil de gestionar, això és evident, i s’ha d’entendre que es cometessin errades, qualsevol les hauria comès. Dit això, la resposta és afirmativa, el BOE hauria d’haver estat més clar en les seves disposicions, més clar també en l’aclariment de dubtes, ja que va crear molta confusió i incertesa a les entitats esportives amb relació a si podien obrir les seves portes o no, i amb quin abast de serveis, aforaments, etc. Les federacions vam fer un gran esforç per informar i recomanar als clubs el que nosaltres enteníem, però sempre deixant ben clar que la nostra recomanació no tenia força legal, ja que les federacions no legislem,  i que estaria sempre basada en la prudència i en la salut dels esportistes.

5.- En aquests mesos de confinament la Federació Catalana de Pàdel va posar en marxa la llicència digital, una sèrie de webinars sobre psicologia esportiva aplicada al pàdel, l’emblemàtic quiz dels dimecres amb les 10 preguntes o aquest mateix cicle d’entrevistes. Té la sensació que la comunitat padelera ha estat ben acompanyada durant aquests mesos?

Totalment. Hem acompanyat des del primer moment als jugadors, jugadores i clubs federats en aquesta travessa, per a mantenir el contacte, i per propiciar iniciatives relacionades amb el pàdel que els hi aportés més coneixement, com ara els webinars temàtics sobre aspectes del joc, i d’altres que simplement fossin divertides per a passar bones estones interactuant durant el confinament. Les entrevistes són també interessants, ja que ens humanitzen i ens permeten conèixer persones “padeleras” destacades de totes les edats i àmbits. Hem entrevistat jugadors menors, jugadors adults, directius de clubs, o al mateix Fernando Belasteguín, a qui vàrem entrevistar per Sant Jordi. Totes les iniciatives van tenir un gran ressò i seguiment.

6.- Disposa de xifres o ha fet alguna mena de càlcul estimat de com repercutirà el que estem vivint en el sector del pàdel? I en la Federació Catalana de Pàdel?

És molt difícil aventurar-se a llençar xifres, cada cas és diferent. No és el mateix la afectació d’una marca, que la d’un club a l’aire lliure, un club indoor, una federació, o un jugador o jugadora professional. Cadascú té el seu propi compte d’explotació, en les entitats depèn del volum de personal afectat, si ha fet un ERTO o no, depèn també de la territorialitat, ja que el desconfinament es va fer a diferents velocitats arreu de Catalunya. És arriscat aventurar xifres perquè encara estem en plena crisi, això no ha acabat malauradament, els repunts ens situen de nou en moments complicats. Caldrà fer balanç i parlar de xifres més endavant.

7.- Com es planteja a nivell de calendari la Federació Catalana de Pàdel aquest segon equador de l’any pel que fa al Circuit Català Absolut i de Menors?

Des de la FCdP vam fer un Pla d’Acció per la represa de la competició, aprovat per l’UFEC i la Secretaria General de l’Esport. A la vegada que hem refet el calendari per dur a terme el màxim nombre de proves, tant les ajornades per la crisi com les pendents encara de celebrar, sempre d’acord amb els clubs implicats, respectant la voluntat del club d’organitzar proves o no.

Amb aquest escenari, en el moment de la represa de la competició vam diferenciar entre lligues interclubs i proves del Circuit Català tant absolutes com de menors, atenent al volum de jugadors que implica cada competició. Les lligues interclubs suposen una pràctica que en volum de jugadors es equiparable a la que es produeix en un club quan els seus socis juguen, simplement en la Lliga juguen contra jugadors d’altres clubs. El Circuit Català es diferent ja que s’inscriuen molts jugadors, i aquí el protocol és diferent per tal de minimitzar el risc. Ara ja tenim un calendari pel que resta de l’any elaborat amb aquests criteris.

8.- En aquest cicle d’entrevistes en Ricky Cabot, màxim responsable de l’àrea de pàdel del Reial Club de Polo de Barcelona va confirmar que el Campionat de Catalunya Absolut de Pàdel Open Plasticband es farà un any més al Polo. Ens ho pot confirmar? Dates?

Sí, així és. Vam arribar a un acord amb el Reial Club de Polo de Barcelonaper a celebrar-lo del 25 d’octubre a l’1 de novembre. Esperem que per aquelles dates puguem organitzar-lo com aquesta emblemàtica prova es mereix. Des d’aquestes línies agraeixo al Reial Club de Polo de Barcelonala seva predisposició un any més.

9.- En aquest procés, hem vist com la FCdP participava en iniciatives solidàries de responsabilitat social. De qui o de què se sent més orgullós Pere Hernàndez del que han estat aquestes setmanes tan dures per la nostra societat?

Em sento orgullós de totes les iniciatives solidàries en les que la FCdP ha participat, cadascuna amb el seus objectius, el seu públic destinatari, i la seva dimensió. Em sento orgullós del pàdel català en el seu conjunt, de l’enteresa dels clubs i la seva professionalitat així com la dels jugadors i jugadores, especialment els professionals del pàdel. Vull destacar l’esforç i la comprensió dels treballadors i professionals de la FCdP tant en l’aturada com en la represa, i la dedicació de la Junta Directiva en una moments d’una gran complexitat i incertesa.

I per últim, satisfet i orgullós de les màximes institucions esportives catalanes, l’UFEC i la SGEAF, sempre al nostre costat, donat suport, proveint informació, i posant al servei de l’esport català els seus recursos de gestió i humans.