ENTREVISTES PÀDEL TERRITORIAL-BARCELONA

Barcelona té actualment 12.802 llicències federatives de pàdel, a més, 158 clubs esportius estan federats. Avui dins del cicle de pàdel territorial us presentem i conversem amb Laura Corominas, vocal a la demarcació de Barcelona de la Federació Catalana de Pàdel (FCP).

  • Què suposa a nivell personal la responsabilitat de ser el vocal de pàdel del teu territori?

Personalment no resulta una responsabilitat, realment és una oportunitat boníssima per poder fer arribar a la FCP les necessitats que tenim. Fins ara, no sabia tot el que una federació ens podia arribar a ajudar, i poder encarregar-me de transmetre-ho a la junta per reconvertir-ho en valor afegit pels clubs m’omple molt a nivell personal. Al final el pàdel no pot créixer si no ajudem als clubs. Estem al mig de la cadena de valor i som un engranatge fonamental en aquest sector on hi són els jugadors, marques, botigues, FCP, entre d’altres.

  • Pels que no et coneixen, d’on ve la vinculació amb el pàdel? Com va ser el primer contacte amb el nostre esport i què t’hi va enganxar?

Dons ara riuràs, ja que molta gent pensa que un director de club és professor de pàdel i si em veiessin jugar… (somriu). La meva primera vegada va ser amb els meus caps quan treballava a Font Vella, vam començar a fer partidets setmanals i el que més em va enganxar és que era molt fàcil d’aprendre i l’evolució de millora és molt ràpida.

Em van encantar perquè era una manera de tenir un vincle més proper, era molt social i sobretot podia jugar qualsevol persona encara que no hagués jugar a cap esport de raqueta o de pilota anteriorment, com era el meu cas. Un cop comences sempre falla algú i el cercle amb qui jugues es va ampliant, amb el que és impossible no enganxar-te. De fet en 8 anys que porto al sector a nivell de gestió, no tinc cap cas en el que algú hagi vingut a provar el pàdel i no li hagi agradat. És una passada!

  • Com a bona coneixedora del pàdel a la teva àrea geogràfica, quina és la realitat del pàdel ara mateix al teu territori?

La realitat del pàdel ara mateix és que falten pistes perquè el mercat està en constant creixement i arriba un moment que és impossible trobar pista en hora punta. Cert és que el mercat està com està, comunitats i clubs que operen amb treballadors sense títol, en condicions laborals un xic irregulars i amb unes tarifes de preu que ja sabem tots com funcionen. Aquests factors provoquen que al pàdel li costi molt professionalitzar-se.
Desprès de la pandèmia, la comunitat padelera ha tornat amb moltíssimes ganes de jugar i  socialitzar-se, fet que és molt bo pel sector i per la recuperació dels clubs que han patit molt aquests mesos.

Actualment ens trobem moltíssima però moltíssima gent nova amb ganes d’aprendre aquest esport.  A dia d’avui és una de les poques alternatives en les que pots fer esport i socialitzar-te amb el mínim de risc.

  • Quins aspectes de l’actual estat de salut del pàdel català creus que s’han de materialitzar per millorar el pàdel a la teva demarcació?

Percentualment hi ha molts més homes jugant que dones. Crec que és un factor on hem de mirar d’incentivar per aconseguir un ambient encara més familiar i acollidor al sector. Com a federació seria molt interessant aconseguir una lliga més amateur per la gent d’iniciació o buscar la manera d’integrar en el Circuit a tota la comunitat de jugadors nous nova que estan començant.

Les lligues d’equips tiren molt. A la gent li encanta quedar el cap de setmana, els convocats i els acompanyants per anar a jugar partits i després fer un tercer temps o un bon àpat. Crec que en aquest aspecte es podria mirar de fer sorgir equips mixtes, ja que de retruc provocaria que molts jugadors i jugadores s’animessin i a la vegada ajudaria a créixer el pàdel femení.

Crear una lliga d’equips de nens també seria interessant. A ells també els agrada competir, fer equip i que les famílies els vagin a veure. A dia d’avui els nens amateurs tenen poques alternatives per jugar partits, fer tornejos del seu nivell o jugar amb els equips.

I per últim fer més cursos de monitors ja que el mercat ara mateix és molt escàs a la zona de Barcelona, i resulta molt complicat incorporar nous monitors bons als equips dels clubs i cada cop hi ha més demanda de classes.

  • En època estival i sobretot per vacances, aprofites per desconnectar de tot, inclòs del pàdel, o ans al contrari, aprofites per practicar-lo encara més?

La veritat és que aquest any poques vacances farem (somriu). S’ha d’estar al peu del canó, no oblidem d’on venim i que els desastres dels tancaments encara no estan arreglats. Ara bé, en l’hipotètic cas que en fes, aprofito per desconnectar i viatjar lluny. Primer perquè tal i com diu Victor Küppers: “El que para, repara” i així tornem amb més forces i segon perquè tots sabem que quan juguem massa ens saturem.

Així que una aturada per descansar la ment, fer un ‘reset’ i tornar amb més ganes ens va bé a tots. També et reconec que si no fos la meva feina, aprofitaria les vacances per apuntar-me a tots els intensius, tots els tornejos i jugar el màxim possible!