LA FCP CELEBRA EL SEU 15È ANIVERSARI

04.09.2019

La Federació Catalana de Pàdel (FCP) ha complert aquest estiu el seu 15è aniversari de vida. Previ a la seva constitució -per la que calia la presència de vint clubs segons establia la llei catalana de l’esport- existia la Unió Esportiva de Pàdel de Catalunya. Pere Hernàndez, president de la FCP, repassa els inicis, la progressió i l’actual moment de salut del pàdel català.

· Situant la vista enrere, com recorda aquells mesos de treballs previ a poder posar la primera pedra de la FCP?

Els recordo com uns mesos d’intensa dedicació i molta il·lusió per assolir el repte de que la llavors Unió Esportiva de Pàdel de Catalunya (UEPC) esdevingués en federació catalana de ple dret, és a dir, en la Federació Catalana de Pàdel. La UEPC estava presidida per Ivàn Corretja, jo era el tresorer. Calien 20 clubs afiliats per demanar la conversió a federació, i això es va produir al Juny de 2004, de fet la data de l’Assemblea fundacional de la FCP és el 17 de juny de 2004, sent 25 el total de clubs fundadors. En aquell moment la UEPC tenia 2.200 llicències, i avui la FCP en té ja gairebé 19.000, un creixement espectacular en pocs anys.

· Creu que una de les claus del moment va ser el fet de constituir-se com a Federació pròpia i no estar sota l’aixopluc de cap altra?

Si, totalment. Jo sempre he defensat que un esport ha de fer el seu camí sense dependre operativament ni federativament de cap altre esport. Es la única manera que pugui desenvolupar tot el seu potencial de creixement sense condicionats ni límits. I així ho vam fer, i s’ha demostrat que va ser una decisió encertada. El pàdel no ha depès mai de cap esport, ni en els seus inicis ni posteriorment.

· Ivàn Corretja, Cristòbal Malet i Pere Hernàndez. Tres presidents en la història de la FCP.

Tres presidents, tres homes d’esport, cadascú amb el seu estil directiu, i tots tres sumant al llarg dels anys per portar al pàdel català al lloc de privilegi que ocupa avui, sent la FCP la primera federació autonòmica estatal en federats, en dimensió econòmica i en qualitat del seu circuit de competició. La FCP representa avui el 25 % del total de federats de l’estat, i es la federació catalana número 10 en nombre de llicències en el ranking de les 70 federacions actuals.

· Precisament i fruit de l’evolució de la FCP, l’any 2017 el pàdel català va viure les seves primeres eleccions a la presidència on Pere Hernàndez va ser escollit. En què va beneficiar les eleccions al pàdel català?

Un procés electoral sempre es una bona pràctica i una bona experiència en qualsevol àmbit, en aquest cas en l’esport i el món federatiu. La democràcia i el vot es una mostra de salut i de transparència d’un enorme valor. Durant un procés electoral coneixes molt millor el sector, les persones que t’envolten, els clubs, les seves inquietuds, el que valoren i el que necessiten de la FCP. Es un procés apassionant, carregat de bones experiències, que et fan mes sòlid com a directiu. Jo vaig succeir al president Malet al 2012, per tant, a les eleccions ja portava 5 anys com a president. Els clubs em van escollir al maig del 2017 per àmplia majoria per un nou mandat per al període 2017-2021. Aquest any 2019 és el meu 7è any com a president.

· Actualment la FCP disposa de 19.000 llicències i de 260 clubs federats. Té la sensació recordant aquells inicis al mes de juny del 2004 que ‘la criatura’ ha crescut d’una manera inimaginable?

La criatura ha crescut, però encara és adolescent amb només 15 anys de vida com a federació catalana. La FCP continua creixent, en clubs federats, en nombre de llicències, en projectes, en dimensió institucional, econòmica, esportiva i organitzativa. Es a la vegada engrescador i difícil gestionar un producte de tant èxit com el pàdel, ja que es tant important créixer com fer-ho de forma ordenada i progressiva, sense que l’èxit et pugui desbordar i convertir-te en ineficaç.

El pàdel es avui una petita industria en creixement, tothom vol estar al costat del pàdel i participar del seu èxit, i es difícil saber on està el límit. Com a qualsevol activitat econòmica, en aquest cas esportiva, al llarg del temps quedaran els millors gestors, imperarà la eficàcia en la gestió, i no hi haurà lloc per a tothom.

El potencial de creixement és encara gran en la meva opinió, com per exemple en l’àmbit del pàdel a les escoles, on tenim una gran tasca a fer per ajudar als clubs a que els hi arribin nens i nenes que han entrat en contacte amb el pàdel a la seva escola i volen “més pàdel”. La TV i les retransmissions en streaming ens donen també moltes possibilitats de futur, tant per difusió com per a captació d’ingressos.

· Quin és el secret per què Catalunya gaudeixi d’unes xifres d’expansió de pàdel que tothom qualifica d’espectaculars?

Són molts factors, que sumats donen el que avui és el pàdel a Catalunya. En primer lloc, l’enorme teixit de clubs catalans, la tradició catalana de basar l’esport en els clubs, un encert en la meva opinió.

Els clubs de tennis, molt nombrosos a Catalunya històricament, van acollir molt bé al pàdel, van permetre i propiciar una inserció ràpida i fàcil del pàdel, posant-lo a l’abast de milers d’esportistes que van conèixer un esport nou i ràpidament s’hi van aficionar.

Com a joc el pàdel es senzill en la iniciació, et dona un progrés ràpid, es molt transversal en la pràctica ja que permet barrejar sexes i diferents nivells tècnics, es molt social, la proximitat dels jugadors facilita aquest contacte, aquesta sociabilitat.

Pel club, suposa comprometre poc espai, una inversió relativament assumible, poc manteniment i molta rotació de jugadors ja que cada hora hi ha quatre jugadors/es a pista.

El pàdel és avui un esport captador i fidelitzador de socis i abonats pels clubs, per això hi aposten, el retorn és gran.

· El pàdel també s’ha expandit a les xarxes, una bona mostra són el gran nombre de seguidors als canals de facebook, twitter i instagram de la FCP. Darrerament han arribat als 1.000 subscriptors al canal de Youtube que van obrir fa un any coincidint amb les retransmissions per streaming dels Super Gran Slams i del Campionat de Catalunya. Quina valoració en fa?

Molt bona. Vàrem iniciar les retransmissions en streaming a la FCP al 2018, fent tres retransmissions. Al 2019 en farem vuit, una mostra mes de la progressió d’un any a l’altre, en aquest cas en la difusió de la nostra competició del més alt nivell. La difusió es bona per a tothom: la FCP dona a conèixer la seva competició, els clubs amfitrions veuen projectada la seva imatge, els patrocinadors obtenen visibilitat, i els jugadors entren en una plataforma també de visibilitat que els ajuda a captar més patrocinadors i col·laboradors per a millorar els seus ingressos.

El streaming, les xarxes, el canal de Youtube, aporten dos conceptes importants: la immediatesa i la globalitat.

· En aquests quinze anys, com ha evolucionat el rol de gestor de la Federació Catalana de Pàdel? Quines són les demandes i millores que li demanen els clubs, els jugadors i jugadores?

El rol del gestor ha evolucionat, no es el mateix gestionar una federació amb 2.200 llicències i 25 clubs en els seus inicis, com ara, amb gairebé 19.000 llicències i 260 clubs federats. Avui la FCP té un model de gestió professionalitzat, eficaç i preparat per a continuar sent una entitat de referencia a l’esport català.

Sóc home d’esport i d’empresa, per això crec en la gestió professional de l’esport orientada a la consecució d’objectius i resultats esportius, econòmics i patrimonials. Hem de treballar pel present i garantir la sostenibilitat de la FCP a futur.

Els jugadors demanen millores en la competició, els clubs requereixen serveis i determinats assessoraments, hem de proveir una gran competició federada tant en menors, absoluts i veterans, tant per parelles com per equips, la exigència és gran. Una federació s’ha de gestionar com una empresa, amb una major dòsi de sentiment potser, però amb totes les eines de gestió modernes.

· Recentment s’ha celebrat l’Assemblea General Ordinària. Quin balanç en fa de com es troba a dia d’avui la FCP?

L’Assemblea General es el termòmetre de la FCP, es el màxim òrgan de govern, on nosaltres com a Junta Directiva expliquem el que hem fet al darrer any i presentem per a la seva aprovació el que fem i volem fer en l’any en curs. Es un magnífic exercici de transparència i de comunicació amb els nostres assembleistes, que són els clubs federats. Puc dir amb satisfacció i orgull que l’assemblea de la FCP sempre ha aprovat tots els punts presentats per unanimitat de tots els clubs amb dret a vot.

La FCP funciona i l’assemblea ens dóna sempre mostra de total suport i recolzament a la nostra gestió, cosa que, des d’aquestes línies, els agreixo un cop mes als clubs.

També agraeixo a les institucions esportives catalanes tot el suport que ens donen, com la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entitats les dues amb les qui mantenim una constant relació i coordinació.

· Quins són els objectius a curt-mig termini que li agradaria veure convertits en realitat en benefici del pàdel català?

Són varis i es corresponen amb diferents àrees, com ara continuar potenciant la difusió de la competició per streaming i el canal de YouTube, incrementar els ingressos per patrocini, iniciar i consolidar en l’àrea de menors el projecte de pàdel a les escoles, iniciar en l’àrea de docència el curs de Tècnic d’Esport de Nivell 2 (TEN2), accentuar els serveis que donem als clubs i consolidar el projecte de pàdel adaptat i per a esportistes amb diferents discapacitats. En l’àrea institucional, m’agradaria veure normalitzades les relacions entre la FCP i la FEP, que als darrers anys no estan sent satisfactòries.

· Ja que fem referència a aniversaris, aquest 2019 també compleix 25 anys la primera pista de pàdel que es va construir a Catalunya, al Reial Club de Golf del Prat…

Si, la primera pista a Catalunya es va construir al Reial Club de Golf del Prat l’any 1984 per iniciativa d’un grup de socis que van veure aquest esport a Marbella, els va agradar, i varen propiciar que se’n construís una al seu club. Aquest fet no és gaire conegut, però així és.

Com tampoc és conegut l’origen de l’esport del pàdel. Es originari de Mèxic, allà es va començar a practicar com una variant derivada del tennis. A Espanya va arribar en primer lloc a la Costa del Sol a la dècada dels 80, a ciutats com Màlaga i Marbella. Ràpidament es va estendre a d’altres zones de l’estat espanyol, entre elles Catalunya.

A partir de llavors, clubs pioners com el Club Ciudad Diagonal, Can Melich i Bonasport van ser els iniciadors, a continuació molts d’altres clubs van començar a apostar pel pàdel a Catalunya a finals de la dècada dels anys 80 i principis dels 90 amb encert i èxit, amb la progressió i la velocitat que ja coneixem.

· Més de 1.300 pistes de pàdel entre els 260 clubs federats. Visualitza el màxim responsable del pàdel català algun tipus de ‘sostre’ en aquest esport?

Es difícil de saber on pot estar el sostre, ja que avui el pàdel està enormement estès en una gran pluralitat d’instal·lacions esportives per Catalunya. Trobem pistes de pàdel a clubs esportius tradicionals, a clubs esportius mercantils de recent creació, a instal·lacions municipals, càmpings, hotels, resorts, residències particulars, entre d’altres.

Avui tenim 260 clubs afiliats a la Federació Catalana de Pàdel, els quals aporten un total de 1.300 pistes federades. D’aquests 260 clubs, aproximadament el 30% es dediquen íntegrament al pàdel. Però aquests no són tots, n’hi ha molts més de clubs, que no estan actualment federats i que tenen pistes, per això ens resulta difícil saber la xifra exacte i el possible sostre.

També cal diferenciar, per a saber on som, entre jugadors federats i jugadors practicants. Els primers son gairebé 19.000 a Catalunya (60% homes i 40% dones), però practicants, gent que juga a pàdel pel plaer de jugar sense competir, podem estar parlant d’un mínim de 400.000 a Catalunya i segur que no ens equivocarem, ja que recents estudis han estimat que a Espanya practiquen el pàdel mes de 3,5 milions de persones.

· En tres anys li arriba la majoria d’edat a la FCP, s’atreveix amb alguna predicció pel futur del pàdel català. Algun desig?

Vivim en un món enormement canviant, on les noves tecnologies ens marquen el pas. Fer previsions és molt arriscat.

M’agradaria veure superades amb escreix les 20.000 llicències en aquest període, també seria una gran satisfacció veure com els nostres padelistes menors forjats a les escoles de pàdel dels clubs, a les àrees de tecnificació i al circuit de menors de la FCP arriben en pocs anys ben alt en la competició estatal i internacional. Voldria veure més casos com el de l’Ariana Sanchez, tant en noies com en nois.

I mes enllà de Catalunya, a nivell internacional, estic segur que als propers anys el pàdel continuarà creixent i que arribarà a ser esport olímpic, no a curt termini, però segur que ho aconseguirà. I això seria molt bo també per al pàdel català, ja que quan més universal és un esport més sinergies es creen als països practicants, tant a nivell estatal com de les federacions autonòmiques.

PERE HERNANDEZ