ENTREVISTA A EVA LLONCH. VOCAL DE GIRONA DE LA FCP

Girona té actualment 1.891 llicències federatives de pàdel, a més, 37 clubs esportius estan federats. Avui conversem amb Eva llonch, vocal a la demarcació de Girona de la Federació Catalana de Pàdel (FCP).

  • Quin balanç fas d’aquest primer any com a vocal de pàdel del teu territori? Com t’has sentit?

El balanç és positiu ja que el pàdel podem dir que gaudeix de molt bona salut. El número de llicències creix cada dia i número de clubs també. M’he sentit bé, ara bé, queda feina per fer i continuarem treballant amb molta dedicació per seguir fent créixer el pàdel a la demarcació de Girona.

  • Competicions com el Circuit Head Players o la Lliga d’Escoles de Menors quina rebuda han tingut a la teva demarcació?

Encara tenim marge de millora. S’ha treballat bé des de la FCP per apostar per aquestes noves competicions, i hem de fer que la comunitat padelera de Girona les conegui bé i s’hi enganxi. Roma no es va construir en un dia, així que hem de seguir amb pas ferm.

  • Quins aspectes de l’estat de salut del pàdel català creus que s’han millorat al teu territori durant aquest any?

Aquest any  hem començat l’any amb normalitat si mirem d’on veníem amb la pandèmia, per tant ja és una gran millora. Esperem que es pugui acabar amb normalitat. La meva percepció es que els clubs gironins tenen ganes de ser seu d’algun dels campionats que organitza la FCP. Realment la millor notícia és que de cara al pròxim any més d’un club ens pregunta informació per poder fer alguna de les proves com poden ser el Super Gran Slam, l’Slam, entre d’altres.

  • La teva vocalia comporta estar molt en contacte amb els clubs. Què els segueix preocupant als clubs ara un cop recuperada la normalitat?

Els clubs sempre estan pendents del número de socis, de sòcies i dels usuaris. Portem un any i mig tant bo! Però per desgràcia ara mateix el que preocupa, no només als clubs de pàdel, sinó en la societat en general és l’augment dels costos, sobretot de la llum, que s’ha enfilat pels núvols.

  • Enguany la FCP ha arribat a la majoria d’edat, 18 anys ja com a organisme federatiu. Com a malalta de pàdel, com recordes aquells primers compassos en que et vas involucrar en el nostre esport i com van ser?

En el meu cas personal, jo vaig començar a jugar a pàdel tard i va ser una amiga que em va convèncer. No havia tocat mai una pala i em feia respecte. Comences amb “patxangues” amb amigues i gent del club i a mesura que vas millorant vas entrant en la competició. A mi personalment m’agrada competir i sobretot per equips.

  • Quin és el secret per conciliar vida familiar, laboral i per atendre a les responsabilitats com a vocal de la FCP?

La sort que tinc és que la família m’ho posa fàcil i això és molt important. Hi ha èpoques que vas més de bòlit i èpoques més relaxades, ara bé amb ganes, passió i il·lusió tot és possible.

  • Per últim, com a curiositat dins de la pista, en quin costat jugues i quin definiries que és el teu millor cop?

Jugo a la dreta. Ara mateix no sabria dir-te quin és el meu millor cop ja que no estic jugant gaire bé, però potser et diria que és la volea de revés, però quan entra (somriu). Això si, normalment els que em coneixen em diuen que soc molt pesada a la pista.