20×10: SUPERSTICIONS DINS I FORA PISTA DEL PÀDEL CATALÀ MASCULÍ

Tot i l’espera per poder tornar a competir, el pàdel català masculí presenta curiositats interessants pel que fa a les supersticions i rituals que realitzen dins i fora de la pista. Tot i el canvi d’any, els deu millors jugadors del rànquing del Circuit Català Absolut, es mantenen ferms en les seves conviccions de que els seus rituals els ajuden d’una o altra manera per afrontar els partits i les competicions.

L’aigua de la dutxa miraculosa

Somriu David Luque alhora d’explicar una mania que el caracteritza «em dutxo sempre abans de jugar cada partit. L’aigua freda m’activa. És una mania que tinc i que sempre ha sorprès, tot i que hores d’ara és bastant coneguda en el mundillo». Dos jugadors més que també tenen una ‘fixació especial’ per la dutxa són Marc Quilez i Ruben Rivera. Quilez desvetlla que «si guanyo, sempre em dutxo a la mateixa dutxa del vestidor. Fins i tot si hi ha algú ocupant-la, jo m’espero, optar per un altra, no ho contemplo». Per la seva part Rivera exposa que «sóc un jugador de rituals en la competició. Aparcar sempre al mateix lloc, el mateix cafè i la mateixa dutxa» i afegeix que «durant una època era molt supersticiós, ara bé, tanta superstició em consumia, era casi de bojos!» exclama.

Qüestió de bots

L’actual número 1 del pàdel català, Enric Sanmartí, confessa que té alguna que altra mania «estrenar grip el divendres i no canviar-lo fins diumenge» diu el jugador barceloní. El 12 vegades campió absolut de Catalunya explica que «sempre boto en dues ocasions la pilota abans d’executar el servei. Tan si és el primer com el segon». Qui també realitza dos bots en el primer servei és Toni Bueno, però canvia si és el segon servei «en el primer en faig tres de bots i en el segon en faig dos. És la única mania que tinc ja que em considero zero supersticiós». Qui també està abonanat als dos bots és Ricky Martínez, el de Iecla apunta també que «quan fa fred, escalfo amb màniga llarga i no em poso la samarreta de joc de màniga curta fins començarnel partit».

El vidre o la xarxa, amulets

Roger Aromí es considera bastant maniàtic «em trec la pala donant voltes per darrera el cos. Em serveix per gestionar els petits enfadaments». Aromí també té per costum «fer dos copets al vidre lateral abans de restar, o després d’un punt llarg per agafar aire». L’argentí Andrés Britos també fa uns copets al vidre entre punt i punt per concentrar-me «va ser un consell que em va donar el meu compatriota Elías Estrella, i ho segueixo fent avui en dia com a homenatge després de la seva mort». Per la seva part Tonet Sans també és de tocar algun dels elements de la pista «en el meu cas m’agrada tocar sempre que entro a pista el pal de la xarxa». El tarragoní, poc supersticiós afirma tenir com un mantra individual «quantes menys excuses tinguis alhora de jugar, més tranquil estaràs per disputar el partit. És una frase que em dic a mi mateix» diu Sans.

La línia prohibida

Guillermo Casals no perd mai de vista les línies de la pista «no les trepitjo mai, tampoc ho feia quan jugava a tennis» i apunta «ho miro molt, pensa que pel carrer, ni les línies del pas de peatons trepitjo» (somriu). Casals no es considera maniàtic i desvetlla que «mai escalfo amb la samarreta de joc. Quan comença llavors me la poso, juntament amb la canellera i la cinta». D’altres com Marc Quilez o Andrés Britos són del mateix parer.