20×10: SUPERSTICIONS DINS I FORA PISTA DEL PÀDEL CATALÀ FEMENÍ

Any nou…vida nova? Rituals, creences, supersticions, aquestes ens acompanyen any rere any en la nostra vida quotidiana, i en la padelera, també «ningú pot tocar la pala amb la que competeixo en un campionat, ni tan sols la meva filla. Només jo» explica Núria Rivas, jugadora del Circuit Català Absolut. Manies, rutines o com li vulguem dir, totes elles apareixen dins i fora de la pista en el món del pàdel. Ens endinssem a descobrir algunes d’elles pel que fa al Top-10 femení català.

N’hi ha que es confessen obertament maniàtiques «en tinc moltíssimes» explica Aranza Osoro «sempre entro la primera a la pista i m’assec a la cadira més llunyana respecte a la porta» explica la jugadora argentina. Qui comparteix peculiaritat respecte a les distàncies és Jessica Castelló. L’alacantina reconeix que «m’agrada seure al costat esquerre de la banqueta, lluny de la porta. No et sabria dir ben bé per quin motiu, però m’agrada més».

Amb perspectiva aquestes manies se les mira Sara Pujals, qui reconeix ser zero supersticiosa «no tinc manies, l’única cosa que faig és abans d’entrar a pista pico la pala dos cops amb la mà esquerra. Res més». Del mateix club de zero manies són Nela Brito «la veritat és que no en tinc cap» i Cristina Gomis «com a molt et podria dir que pel pàdel com per la meva vida personal, sempre porto la goma del cabell de color rosa fucsia».

Qüestió de sort i ordre

Si hi ha una jugadora amb bona fortuna pel que fa a títols en el pàdel català és Eva Gayoso. Els seus 14 títols de Campionats de Catalunya Absolut l’avalen. Ara bé, on la barcelonina reconeix ser desafortunada és «una de les meves manies és que sempre deixo que la meva companya sigui la que participi en el sorteig inicial per escollir camp o servei. Mai participo en el sorteig ja que se que no guanyaré». Qui també té una manera de fer especial respecte a la sort és Xènia Clascà. La jugadora barcelonina afirma que si la sort li és esquiva en un punt «si he errat un punt important vaig al vidre i m’eixugo la mà. És com un creu i ratlla al que ha passat». Ara bé, si la pilota ha entrat «si és punt, sempre repeteixo el següent amb aquella mateixa bola» explica Núria Rovira. La jugadora vigatana eplica obertament que  «en tinc moltes de manies. Les línies de la pista no les trepitjo fins que no es juga el joc».

En l’odre alguna de les jugadores també són molt primmirades «a la bossa he de tenir ben situats tots els suplements alimentaris en l’ordre que considero jo» afirma Anna Cortiles. Ben col·locats també han d’estar els mocadors de paper de Núria Rivas «han d’estar sempre en l’espai de la bossa destinat a la pala. Són un ‘pack’ i no puc oblidar-me’ls mai de la vida» (somriu).

El conjunt de joc. Influeix?

«Si guanyo un torneig o un partit important intento repetir el mateix conjunt» explica Jessica Castelló. Una manera de fer bastant generalitzada en el Top-10 femení català i que també té l’altra cara de la moneda «si un determinat conjunt va lligat a uns partits on he perdut, ja no m’el poso més» apunta Nela Brito.

Pel que fa als accessoris, aquests també juguen el seu paper «sempre havia jugat amb gorra, però quan vaig canviar de marca, com que no tenien gorres, em vaig posar visera. Doncs ara ja jugui de nit o de dia sempre jugo amb la visera posada» diu Anna Cortiles.

Aquestes són algunes de les curiositats de les deu primeres jugadores del rànquing català femení de pàdel. I els nois us preguntareu? En un pròxim capítol….